Una de les preguntes que més em plantegen quan una parella decideix divorciar-se és què passarà amb l’habitatge familiar. És una preocupació completament lògica: a més de ser un dels béns econòmicament més importants d’una família, és el lloc on s’ha desenvolupat bona part de la convivència i, quan hi ha fills, també la casa habitual.
Com advocada a Girona especialitzada en dret de família, sempre explico que no hi ha una resposta única. L’atribució de l’ús de l’habitatge dependrà de les circumstàncies de cada família, de l’existència de fills, del règim de guarda i de la situació econòmica dels dos membres de la parella, entre d’altres factors.
Ser propietari i tenir dret d’ús no és el mateix
Aquest és un dels primers conceptes que cal aclarir.
Després d’un divorci, la propietat d’un habitatge i el dret a utilitzar-lo poden correspondre a persones diferents. Per exemple, un habitatge pot pertànyer a un dels cònjuges i, tanmateix, atribuir-se’n temporalment l’ús a l’altre.
Per tant, que una persona sigui propietària de l’habitatge no significa necessàriament que pugui continuar vivint-hi immediatament després del divorci.
A Catalunya, els mateixos cònjuges poden arribar a un acord sobre qui utilitzarà l’habitatge familiar i fins i tot pactar una distribució del seu ús durant determinats períodes.
Què passa quan hi ha fills?
Quan hi ha fills comuns, la seva situació adquireix una importància especial.
Si els progenitors no arriben a un acord, la normativa catalana estableix que l’ús de l’habitatge familiar s’ha d’atribuir preferentment al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills mentre duri.
No obstant, això tampoc no s’ha d’interpretar com una regla automàtica aplicable a qualsevol divorci.
Quan hi ha una guarda compartida, per exemple, poden entrar en joc altres factors. En aquests casos es pot valorar quin dels dos cònjuges té més necessitat d’utilitzar l’habitatge.
Per això insisteixo sempre a analitzar cada família individualment i evitar traslladar solucions d’un divorci a un altre.
I si no hi ha fills menors?
Quan el matrimoni no té fills o aquests ja són més grans, la situació canvia.
En aquests supòsits es pot atribuir l’ús de l’habitatge al cònjuge que tingui més necessitat de protecció. Per determinar-ho es poden valorar les circumstàncies econòmiques i personals existents en el moment de la ruptura.
En determinats casos, aquesta atribució té caràcter temporal. Això vol dir que rebre el dret d’ús després del divorci no implica necessàriament poder romandre indefinidament a l’habitatge.
Què passa si la custòdia és compartida?
La custòdia compartida genera molts dubtes respecte a l’habitatge familiar perquè els fills passen temps amb tots dos progenitors.
En aquests casos no hi ha necessàriament un progenitor que s’hagi de quedar automàticament amb l’ús de l’habitatge per conviure principalment amb els menors.
La situació econòmica de cada progenitor, les seves possibilitats de disposar d’un altre habitatge i les necessitats familiars poden ser rellevants per determinar quina solució és més adequada.
També pot passar que tots dos progenitors arribin a un acord que permeti organitzar l’ús de l’habitatge d’una manera adaptada a les seves circumstàncies.
Qui paga la hipoteca si un dels dos deixa de viure a la casa?
Una altra qüestió diferent és qui ha de continuar pagant la hipoteca.
L’atribució de l’ús de l’habitatge no modifica per si sola la propietat ni les obligacions que els titulars hagin assumit davant de l’entitat bancària.
Per això, en un divorci és important diferenciar diverses qüestions: qui és propietari de l’immoble, qui en té atribuït l’ús i quines obligacions econòmiques corresponen a cada persona.
Confondre aquests conceptes pot generar problemes posteriorment, especialment quan l’habitatge pertany a tots dos membres de la parella.
Cada divorci necessita una solució diferent
Decidir què passa amb l’habitatge familiar pot afectar directament altres qüestions del divorci, com ara la guarda dels fills, la pensió d’aliments, una possible prestació compensatòria o la situació econòmica futura de cada cònjuge.
Per això recomano estudiar aquesta qüestió des de l’inici del procediment i no tractar-la com un aspecte secundari.
En alguns casos serà possible assolir un acord entre les parts i recollir-lo dins del conveni regulador. En altres casos, si no hi ha acord, caldrà que l’autoritat judicial determini a qui correspon l’ús de l’habitatge tenint en compte les circumstàncies concretes de la família.
Advocada a Girona especialitzada en dret de família
Com advocada a Girona, acompanyo els meus clients durant procediments de separació i divorci, estudiant cada situació de manera personalitzada i explicant amb claredat les diferents opcions disponibles.
El meu objectiu és que coneguis les conseqüències de cada decisió abans de prendre-la, especialment quan hi ha qüestions tan importants com l’habitatge familiar, els fills o les obligacions econòmiques dels dos progenitors.
Si estàs pensant en iniciar un divorci o ja et trobes en un procés de separació i tens dubtes sobre qui es pot quedar a l’habitatge familiar, puc estudiar el teu cas i ajudar-te a trobar la solució jurídica més adequada a les teves circumstàncies.